Pastís de Xocolata Negra & Taronja Amarga | Dark Chocolate & Bitter Orange Cake

La taronja amarga sempre m’havia costat força… No acabava d’entendre de quina manera l’amargor d’aquesta varietat era res positiu! Fa uns mesos vam provar la Taronja Amarga de Can Bech i ha sigut sens dubte la més equilibrada (i per tant més compensada l’amargor) de totes le que he provat mai.

En canvi… la xocolata negra i la taronja sí m’agraden! Aquest pastís és fàcil, ràpid i dóna molt bon resultat. L’han menjat nens i adults i és perfecte acompanyant un bon cafè, te o un got de llet amb cacau.

Recepta:

140gr de melmelada de taronja amarga Can Bech
175gr de mantega, pomada
175gr de sucre de canya integral
3 ous, de qualitat i de gallines felices
1 cullereta de cafè de Flor de Taronger (opcional)
225gr de farina comú
1 cullereta de cafè de llevat químic (si no fem servir farina amb llevat incoporat?
1/2 cullereta de cafè de bicarbonat
Espècies predilectes (jo vaig afegir 1 cullera de postre d’All Spice mix)
50gr d’avellanes torrades
50gr de nous ( o els fruits secs que tingueu a casa)
120gr de xocolata negra fondant picada irregular

Procediment:

Preparem el motlle que utilitzarem. Els forns nous escalfen força ràpid – jo el preparo a mitja preparació i utilitzo un termòmetre de forn per garantir la temperatura correcta. Ens preparem una llengua.
En un bol preparem els ingredients secs juntament amb fruits secs i xocolata. Reservem.
En bol de Kitchen Aid o a mà amb batedora elèctrica, treballem la mantega, Flor de Taronger i el sucre fins cremós, suau i augmentat de volum.
Treballant amb la velocitat anem afegint cullerades de la melmelada. Utilitzem la llengua per garantir la correcta incorporació.
Poc a poc, i treballant amb la velocitat, afegim els 3 ous. Amb la llengua anem recollint bé les vores i cuidant el fons del bol. Treballem fins que la mescla augmenti de volum, sigui sedosa i esponjada.
De manera manual i en 2 o 3 cops, afegim els ingredients secs als molls sense batre en excés – volem incorporar però no volem treballar aquesta massa.
Posem dins el nostre motlle. Afinem la capa de dalt amb suavitat. Podem afegir més fruits secs en aquest moment o decorar de manera diferent un cop el pastís és cuit.
El forn estarà a 160C quan introduïm el pastís durant uns 25 i 45 minuts – important recordar que cada motlle necessitarà un temps de cocció diferent i cal vigilar.
Retirem i deixem atemperar.

Finalització:

Es pot pintar el pastís amb melmelada i fruits secs. Jo vaig optar (per facilitat de transport) per a decorar amb una plantilla i sucre llustre.

I recordeu:

Ingredientes sempre a temperatura ambient & homogènia entre ells.
Respecteu les temperatures esmentades.
Per a congelar porcions, esperar a completament fred, embolicar en paper film, paper d’alumini, dins bosseta Ziploc amb nom i data!

MÚSIC DE PORRÓ

De temps ençà que sempre he volgut fer algun cocktail, que no només fossin sabors molt nostres sinó que també el format fos molt català. La Ratafia sempre ha estat per a mi un compte pendent, tots els intents per incloure-la en un còctel, havien estat fallits, sigui pel seu sabor fort i particular, o perquè començava a fer proves provant la Ratafia, i així no es pot començar a treballar !!!
Aquest és dels primers cocktails que vaig crear per la meva última carta de còctels que he fet, el Jardí de Can Marc a Begur, i que aquests propers dies us aniré posant aquí.
Va ser d’aquells cocktails que sorgeixen sols i que provenen quasi d’un error o que no et proposes fer de forma ordenada.
Va ser una setmana o deu dies que em vaig voler tancar a manera d’ermità, per provocar forçosament a la creativitat a sortir a la superfície.
Estava imaginant mescles i macerats, ordenant els apunts de nits d’insomni i moments d’inspiració o follia descontrolada. Quan vaig necessitar: Una copa !!!
Els que em coneixeu sabeu que sóc un Bartender força estrany i quasi abstemi (tranquils, he dit QUASI) o sigui que lo de la copa era encara més dramàtic necessitar-la. Va ser llavors que vaig obrir la immensa despensa que tenim a casa, que sigui perquè jo consumeixo poc o que Ms Bites s’ha passat més temps embarassada que una altre cosa (perquè segur que ella sola ja l’hagués buidat al més vell estil Irish). Tinc la sort que ho tinc moltes ampolles a triar. Llavors vaig veure la Ratafia dels Raiers del sogre, me l’anava a veure sola quan vaig pensar en fer una petita mescla, amb el que tenia més a mà: Moscatell, els amics de la NUT gin, Amaretto… I en va sortir això:

Aquesta va ser l’esbós de la recepta que seria després la definitiva i retocada :

3cl Ratafia del Raiers
4cl Moscatell Espelt
4cl Ginebra NUT
2cl licor avellana xecna

Ho posem tot en un got mesclador i refredem, i ho servirem tot dins un porró petit, en una safata plena de gel pilé. Decorem amb unes flors i ho podem acompanyar amb uns fruïts secs garrapinyats.

 

El porró el podeu conseguir a Fills Batlle, a Girona, fabriquen porrons de souvenir desde fa decades. Dieu que aneu de part del bartender del porró… Molt bona gent.

Amb aquest cocktail vaig voler crear una interpretació líquida d’aquell postre que quan era petit i els meus pares es prenien, no entenia com agradava tant. És quan et vas fent gran i notes les combinacions de les pances, figues, atmetlles i anous que he volgut transmetre aquí. Pels més agoserats podeu posar-hi una mica de melmelada de figues de Can Bech, però aneu en compte que endolça molt i el cocktail ja és per sí, força dolç.
A disfrutar del cocktail, i a veure si enganyem a la Ms Bites perquè ens faci quelcom garrapinyat !!!

Mr Cocktails

 

Eiiiiiiiiiiiiiiii, mossaaaaaa !!!! Ms Bites, deixa les ampolles de la despensa !!!

La Xocolata després de Pasqua – Postre 1: Bombó Ràpid de Maduixa i Flor de Sal

I doncs, us mengeu la xocolata o us menja ella a vosaltres? No li tingueu por, que venim amb 4 fabuloses idees per a poder amb ella i combatre la seva existència dins la nostra cuina/menjador/tauleta de nit!

Som-hi:

Bombó Ràpid de Maduixa i Flor de Sal

Font: Google

Desfarem suficient xocolata, per a poder enfonsar-hi les maduixes, és a dir 4-5 dits de fons. Si la desfem al microones, el més aconsellable és fer cops de 15 segons per a evitar que es cremi. També la podem desfer al bany Mª. Reservem i si no ens podem reprimir podem sucar-hi un dit, o dos.

Triem unes maduixes ben vermelles i carnoses, les netegem i els hi deixem la cueta. Les suquem dins la xocolata, sacsegem per treure’n l’excés i reposem sobre paper de forn.

Seguidament hi deixem caure unes escates de sal. Deixem a la nevera 2 hores O es poden menjar immediatament 😀

Proveu-ho que segur us sorprendrà!

Vodka Sour de Pastanaga amb confitura Can Bech

Aquesta vegada, Ms Bites m’ho ha posat un pèl difícil a l’hora de fer el maridatge, amb els seus mini carrot cake. Però finalment m’en he en sortit, buscant un maridatge per afinitat. Quan pensava en pastanaga, no sé perquè em venia al cap el Vodka, segurament perquè moltes vegades aquest destil·lat usa vegetals en la seva elaboració com ara els raves, patates, etc.
Així que com ara un Bugs Bunny celebrant el final de la llei seca, interesant l’orígen d’aquest personatge) aquí va la recepta:

Ingredients

6cl de Vodka (en aquest cas, Vodka Silesia, un descobriment molt gratificant i gustós)
4cl de suc de pastanaga
4cl suc de llimona
2cl suc de taronja
1cl d’almívar de pastanaga (serà l’almívar que aprofitarem de la recepta de Ms Bites)
2 culleradetes de cafè, de confitura de pastanaga de Can Bech
Una pastanaga petita
Gel pilé o trossejat

Metodologia:

Agafem una american blender (batedora americana), o si no en tenim, podem fer servir la termomix o una batedora de braç, vigilant aquest últim de la consistència del gel que podria fer que s’ens trenqués l’utensili, ja que molts d’ells no estan <preparats per aquests menesters. Mireu que no hi posi ACME 😉 que sempre fallen!!!. La millor opció és la batedora americana de got de vidre o la termomix.
Hi posem una pastanaga petita o la meitat d’una gran (els que no us agradi trobar-hi trossets, no li poseu), afegim el vodka, el suc de llimona i taronja, l’almívar de pastanaga de Ms Bites, la confitura de Can Bech, el gel pilé a gust (quan més en poseu més textura de granissat i més aigualit sortirà), POSEM LA TAPA !!! i ja podeu posar ON BRRRRRRRRRRRRRRRR BRRRRRRRRRRRRRR BRRRRRRRRRR !!! La confitura de Can Bech us donarà un toc molt bo al cocktail, i no és excesivament dolça, per això lo del almívar de pastanaga. Si hi voleu una textura més conjuntada hi podeu afegir una mica de clara d’ou, que us donarà una sensació més densa.

Ja teniu preparat el cocktail !!!

Ho posem en una copa xula, en aquest cas han estat els amics Ma Àngels i Joan de SOMNIS que ens han deixat una de les copes precioses que tenen a la seva botiga (C/Mercaders núm. 6, Girona) i per decorar hi poseu una pastanaga “baby” si en trobeu o com jo, un tros de pastanaga a mode d’stick comestible.

Maridatge

La fantàstica recepta de Ms Bites !!!

i només em queda dir:

That’s all folks !!!

Carrot Cake amb Confitura de Pastanaga Can Bech i Pela de Pastanaga Confitada

Mig dolç, mig especiat, mig salat, mig suau… Els sabors d’un carrot cake ténen un gran públic, i és sincerament, un dels meus preferits. Tot i així, sempre he pensat que hi ha d’haver alguna manera de potenciar el sabor de pastanaga, que acaba dominat per les espècies i crema de formatge molt sovint. Llavors vaig veure que Can Bech fan una confitura de pastanga IUPI! (balla i canta). Vaig decidir que faria un pastisset, el tallaria horitzontal, untaria amb la confitura i tornaria a tapar.

Al nostre parer, la confitura de pastanaga de Can Bech @canbech és suau en l’aspecte de que no té un fortíssim sabor a pastanaga. Gràcies a aquest suau, trobo que és fàcil poder-la incorporar a diferents plats i preparacions, salats i dolços: per exemple, amb un iogur grec i fruits secs, en una crema de carbassa i patata, amb formatges, en un sandvitx, per acompanyar carns, farcir pastissos, fer gelatines, mousses…

Carrot Cake
24 unitats (donarà més o menys unitats depenent del tamany dels motlles a utilitzar).
Forn a 175-180C – 10-15 minuts (o fins cuits)

Ingredients
170gr de farina comú
200gr de sucre blanc
1 cullereta de cafè petita de Royal
1 cullereta de cafè petita de bicarbonat de cuina
1 cullereta de cafè petita de sal comú
1 cullera de postre de canyella en pols
1 cullera de postre de gingebre en pols
1 cullera de postre de pebra de Jamaica
1 cullera de postre de nou moscada en pols
3 ous
160ml d’oli de girasol
5 pastanagues mitjanes, de cultiu orgànic, ecològic, que vinguin amb les seves cues verdes arrissadetes!
75gr d’anous
Opcional – pinya, panses.
1 pastanaga extra
1 got de sucre
1 got d’aigua

Crema de Formatge

Ingredients
300gr-400gr de formatge crema
40-50gr de mantega sense sal
1 cullera de postre de pasta de vainilla SOSA
sucre llustre (glace) al gust

Procediment
1. En un bol, barreja bé amb un batedor de mà els ingredients secs, fins que tot estiguiabsolutament tot homogèni.

2. Afegeix els ous i l’oli de girasol i bat només fins que estigui incorporat – IMPORTANT! Heu sentit i llegit mai allò de no batre en excès les masses? Com més batem més possibilitats tenim de tenir un resultat final dens, poc esponjós, amb túnels i a sobre poc atractiu!.

3. Pelem i ratllem les pastanagues. AVISO! És una pallissa PERÒ aneu al Youtube i poseu The Eye of The Tiger. Funciona. Jo ratllo les pastanagues gruixudes. Els forats petits del ratllador fan més líquid i ens poden humitejar massa la massa ( 😛 ). Afegim anous i els extres desitjats. Incorporem amb l’ajuda d’una espàtula, sense batre, només homogeneïtzant la massa.

4. Preparem els motlles, omplim 3/4 i allisem la superfície si cal. Un cop cuits, deixem refredar completament sobre una reixa en una zona preferiblement ventilada.

5. Un cop totalment freds, els donem 1 hora de nevera (o si aneu just@s de temps 10 minuts de congelador) i els tallem horitzontals. Untem amb la confitura, afegim un pèl de sal (un toc de res, un polssím, una bufada de pols de fades) i tapem. Reservem.

6. Per a fer la crema de formatge, ens cal tenir la mantega tova. Amb això vull dir que si premèm la mantega amb un dit, s’hi enfonsarà una mica. El formtage crema, cal NO tenir-lo fred de nevera, però ens convé que estigui un pèl més fred que la mantega. Why?? Doncs, la mantega es fa servir per a les qualitats de greix que té: amb els canvis de temperatura canvia la textura, a l’entrar en contacte amb el formatge crema un pèl més fred, la mantega fa que “el tot” endureixi i ens permèt la textura per escudillar/farcir/decorar. Si és a mà, amb batedora manual. Si és amb batedora elèctrica, velocitats suaus. Primer treballem la mantega per homogeneïtzar i suavitzar-la. Ara la vainilla. Poc a poc afegirem el formatge crema i alternant amb el sucre llustre, fins al punt de dolçor desitjat. Queda massa dèns? Pots corregir amb una llet o aigua PERÒ NO FRED de nevera.

7. Posem la crema dins una màniga amb la boquilla desitjada i a fer volar la imaginació. Decorem i reservem. També es pot decorar utilitzant el dors d’una cullera, ganivet d’untar, espàtula.

8. I aquella pastanaga i gots amb aigua i sucre? Piscolabis? Tapeo?? NO! Pelem la pastanaga i amb el mateix pelador, fem unes tires, que quedaràn ben finetes (cura amb els dits). Reservem. Portem l’aigua i sucre a bullir (les peles s’han de poder submergir, si cal afegiu més aigua i sucre). Bàsicament volem donar una cocció curta (30seg – 1minut) a les peles de la pastanaga dins d’un almíbar. El resultat és espectacular, i quan refredin, decorem el nostre pastís.

A gaudir! Però el que més m’agrada és compartir i convidar… Bon profit!

Love,
Mrs. Bites.

Els Financiers: una versàtil joia de la pastisseria

…i és que ténen una història curiosa! Originaris de les Germanes de l’Ordre de la Visitació, una pastisseria francesa els va adaptar a la seva forma de lingot d’or i els va anomenar financiers – d’aquesta manera, els elegants treballadors del districte financer podien gaudir d’un petit pastisset sense embrutar-se.

Hi ha elaboracions que no admèten versatilitat, sigui per respecte a la recepta o perquè honestament són excel.lents ja com són. El financier admèt que juguis i t’ho passis bé, i que deixis anar les papil·les gustatives…

Instruccions
20 min per preparar
12 hores de repòs de la massa en nevera
8 minuts al forn a 210C

Ingredients
95gr de mantega
195gr de sucre llustre
70gr de farina de rebostería
65gr de farina d’ametlles
1 cullereta de cafè d’impulsor químic
6 clares d’ou
1 cullerada sopera d’extracte de vainilla

Procediment
1. Preparem la beurre noisette. La what?? Tranquils. Bàsicament vol dir, coure a foc molt suau, una quantit de mantega fins que els líquids s’han separat dels sòlids i adquireix un color avellana torradeta deliciosa. La olor és espectacular de veritat. La deixem refredar i reservem.

Us deixo un petit vídeo com a guia:

2. Separadament en un bol i amb un batedor, barregem el sucre llustre, la farina, la farina d’ametlles i l’impulsor químic. Llavors afgim les clares d’ou, una a una i poc a poc, mentres remenem bé amb una espàtula per a evitar els grumolls. Finalment la vainilla i la beurre noisette. Ara deixem la massa a la nevera 12 hores.

3. Un cop la massa ja ha reposat, arriba l’hora de jugar. Jo vaig dividir la massa en 4 bols i vaig fer les següents combinacions de sabor:
– pasta de taronja, glassejat de xocolata blanca i llavors de grosella.
– cafè i cacao.
– llimona i gingebre.
– ATENCIÓ. FINANCIER CUBA LIBRE. Sí sí. Ya tu sabeh (em sembla que això és dominicà…). Un cop sortidets dels forn, hi vaig deixar caure (ups) dues cullerades soperes de rom negre. Després Mr Cocktails va deixar reduïr Coca Cola fins que era tan espès que vam poder fer fils de Coca Cola. Aquests van anar a sobre el financier. Molt bo i molt catxondo.

4. Un cop se us ha anat la flapa i teniu totes les delicioses combo, toca folrar els motlles amb una capa fina de mantega i un polssim de farina. Ompliu les cavitats fins a 3/4. Dins del forn. Compteu uns 6-8 minuts O si el vostre forn és bipolar/autònom o té SPM/Alpiste compteu que hue de treure els financiers quan ja hagin pujat i quan els toqueu amb la punta del dit, noteu que la massa és ferma.

5. Els podeu deixar refredar O us els podeu menjar. Tots. Podeu guardar-ne un parell pel papa i la mama. Jo normalment en porto a les botigues del barri, que són tots molt trempats/des.

Love,
Ms Bites

Avui una de formatge: Camembert al forn amb en Jean Luc Figueras

Molts de vosaltres no ho sabeu, però també sóc afinador de formatges. Vaig tenir la sort de desenvolupar aquestes funcions durant molts anys a restaurants de renom de Barcelona, com l’antic restaurant Reno i al restaurant Jean Luc Figueras, que feia 10 anys que tenia l’estrella Michelín. Va ser en aquest últim i amb ell que vaig aprendre aquesta senzilla però deliciosa recepta. Abans de passar a la recepta, dir-vos que segurament en Jean, bé, millor dit en Joan (com ell volia que li diguéssim), ha estat un dels millor “Jefes” que he tingut. I no només pels plats que li he vist crear, o els pans que amassava personalment cada matí al costat de la partida de pastisseria… Alguns els congelava i entre els treballadors sortejàvem a qui li tocava un “xusco” aquella setmana (Sempre he pensat que ell ja ho sabia i que per això en feia més, sobretot de pommodoro). Doncs això…, no només per això, sinó perquè a més de ser un geni a la cuina i el mestre de molts cuiners (alguns ho reconeixen, altres no) té una qualitat humana fora del comú en aquesta indústria de l’alta gastronomia, on tot era o és competició i màxima exigència. Jo em feia càrrec dels formatges, com ja us he dit, Havia de mirar que el meu carro de formatges estigués sempre en les millors condicions possibles, i no era feina fàcil amb més de 30 referències setmanals. Em feia càrrec de la compra i manteniment d’ells com si d’uns fills es tractés, i alguns els feia jo, com ara el tupí amb les miques que em sobràven (aquesta recepta la deixo per un altre dia).
El que us deia, m’havia d’encarregar de comprar els formatges setmanalment, i em vaig adonar que el Camembert volava d’una forma sorprenent, fins-i-tot algunes vegades es volatilitzava de tal forma que només hi sentia l’olor de passada. Ja tenia la mosca darrera l’orella i investigats tots els meus companys i res… Fins que una tarda que em tocava fer guàrdia (és quan fas torn seguit, i et toca planxar les taules, la mise en place de coberts i copes, etc…) Sento en Joan (Jean Luc) que des del el seu despatx de dalt la cuina, em crida tot dient: -Damià !!! Porta’m un Camembert !!! Siusplau !!!! (amb aquella veu seua trencada, amb un català afrancesat tant potent) Se’m van obrir els ulls com a plats, era ell !!! Vaig agafar el Camembert i li vaig portar a la cuina, ell ja m’esperava amb una ampolla de vi blanc per la meitat, i va començar la recepta:

Agafeu un Camembert que tingui les tapes de “fusta” i que estigui sencer, ja que n’hi ha que ja estan porcionats i no ens servirà. La marca Président, és un pèl comercial, però no està malament. Penseu que quan millor sigui el formatge millor us sortirà el resultat final. Nosaltres al Jean Luc teniem un proveïdor que ens el portava, i tenia una botiga/restaurant brutal a la Boqueria: “Au port de la lune” ell es diu Gui. “Dieu que aneu de part meua (l’afinador del Jean Luc Figueras) i segur que us tractarà bé, encara que ell és bastant seriot i malcarat, es molt especial anar a parar al seu restaurant”.

Treieu el formatge de dins i el desemboliqueu del paper plastificat amb què vindrà. Ara que el recipient on venia està lliure, el forrem de paper d’alumini, i hi tornem a posar el camembert amb cura de que entri bé.

Una vegada ja el tenim dins, li fem un forat conoïdal amb un ganivet, i en traiem la “tapa”,reservant-la per a després. i posem vi blanc al forat que ens hi quedarà. (el vi blanc “Terra” no està gens malament pel preu que val, i per cuinar va de perles)

Tornem a posar la “tapa” del Camembert,i encara que ens vessi una mica, no passa res perquè ja ens va bé que impregni la “pell”.

Hi afegim per sobre l’all i julivert que haurem tallat abans i ja el tenim llest per anar al forn, a uns 180 graus entre 15 i 20 minutets. (per sobre el Camembert, com a llicència meua, o de receptes que es fan per França, també hi podeu posar fruïts secs, pommodoro, herbes diferents, cansalada…)

Després ja el tindreu llest (podeu mirar de punxar amb un escuradents, la seua consistència, i si veieu que sembla que per dins està desfet ja el podeu treure. El més important és que s’ha de menjar mentres estigui calent, i hi podem afegir tipus de torrades de diferents pans, i cruixents o bastonets. Al Bellsolà

(ho sento, Barna, però només n’hi ha a Girona) hi fan un pa amb pipes, avellanes i orellanes, que segur que caurà la pròxima vegada que el fem a casa. I es menja tot “trencant” el formatge amb la torrada i agafant un tros de pell.

D’ençà d’aquella tarda fent “guàrdia” al restaurant d’en Jean Luc, em vaig endur una bona recepta per fer a casa, igual que les bones tardes que passava escoltant les seues pràctiques de guitarra espanyola, o els frankfurts que ens havíem menjat del costat del bar Ritz del carrer Santa Teresa . Sincerament aquells dos anys que hi vaig passar em van ajudar molt com a professional, i hi vaig aprendre moltes coses, com ara que l’èxit o reconeixement culinari, en aquest cas d’un geni, no anava discutit amb una qualitat humana excel·lent !! Merci Joan, per totes les coses que sense saber em vas ensenyar, tu i el teu restaurant !! De les que sempre t’estaré agraït, i potser mai t’ho havia dit !!!

Apa doncs, a disfrutar !!!

Salut.

Mr Cocktails

Cookies farcides de Nutella – Chocolate Chips Cookies filled with Nutella

Sí. Tal com sona, deliciós. I a més, tampoc és  complicat. Bàsicament és una base de cookie, culleradeta de Nutella i tapem fent closca amb una altra base de cookie. La idea és “cimentar” la bola de Nutella dins les capes de cookie.

Ingredients – 20/24 petites o 10/12 grans – forn a 175C

• 225gr de mantega pomada (sense sal)
• 200gr de sucre granulat (el blanc, jo el tinc en un pot hermètic amb beines de vainilla usades).
• 220gr de sucre morè
• 2 ous a temperatura ambient (de gallines felices, si us plau)
• 10ml d’extracte de vainilla (jo faig servir el concentrat de vainilla de SOSA, 1 cullerada sopera)
• 375gr de farina (la normal, multiús).
• 5gr de bicarbonat sòdic
• 10ml d’aigua calenta
• 3gr de sal (jo normalment, poso el doble, m’agrada el contrast).
• Xips de xocolata, la quantitat desitjada.  També es poden afegir fruits secs, però en aquest cas, respectem el sabor de les avellanes de la Nutella.
• 1 Pot GRAN de Nutella, fred de nevera (no cal tot, però una culleradeta per la cookie, dos per mi… Millor el gran.)
• 1 gotet amb una mica d’oli.

Procediment:

• Val, a ser possible, tirem de Kitchen Aid o batedora elèctrica. Es pot fer a mà, es clar.
• Batem els dos sucres amb la mantega. Aquí volem aconseguir que s’incorpori tot amb tot i poc a poc anar dissolvent el sucre en la mantega. Passats uns minuts veureu que la mescla es torna pàlida, com més voluminosa i cremosa. BINGO.
• Anem a la nevera i ems mengem una cullerada de Nutella (gràcies Samantha). Tanquem la nevera. Amb pany.
• El següent pas és afegir el ous, un a un, a dins la mescla de sucres i mantega. Jo passo el ous per aigua tèbia abans d’obrir-los. Afegim un ou, batem fins que quedi homogèni. Repetim.
• Afegim l’extracte de vainilla. Prova la mescla. I la Nutella.
• Molt bé, ara escalfem els 10ml d’aigua i hi afegim el bicarbonat. Veureu que fa escuma – ràpidament ho incorporem a la mescla. Afegim la sal. El bicarbonat aquí té dues funcions 1) ajuda a fer unes cookes amb més volum, 2) equilibra l’àcid de la massa per a aconseguir que quedin rosses.
• Ara va tota la farina. Mesclem fins que la barreja sigui homogènia. Afegim les xips de xocolata.
• Volem anar a la nevera, però no.
• Preparem safates de forn amb paper de forn/silpats. Ara volem posar 6/8 cullerades demassa de cookies intercalades, de manera que quan creixin no es toquin.
• Treiem la Nutella de la nevera, ens preparem una altra cullereta i ens acostem el gotet amb oli. WHY? Volem aplanar les cullerades de cookie – mullem els dits a l’oli, aixafem una mica la cookie. Oi que no sen’s enganxa als dits?? 😀 Procedim en totes.
• Col.loquem amb gràcia i carinyo una culleradeta de Nutella a sobre de cada cookie (una per la cookie, 6 per mi).
• Tapem amb més massa de cookie de tal manera que 1) amb els dits mullats d’oli premèm suaument 2) segellem la circumferència per a que no gosi escapar-se la Nutella dins del forn.
• OK: Ja esteu preparates/des. Si teniu paciència, podeu posar les safates a la nevera, deixar
  que endureixin i donar una forma més arrodonida. Cookies al forn. Suggereixo que feu dues proves amb dos temps de cocció. Les cookies s’han de començar a vigilar als 12-13 minuts – abans, generalment a 175C encara són crues. Les cookies a 15 minuts són més clares, menys cruixents, més tovetes. Les cookies a 18-19 minuts són més rosses, marronetes, cruixents.

Quina us agrada més?

P.D. Aneu al súper a comprar més Nutella.

Love,
Ms. Bites

Caipirinha Catalana de Raïm i Cava & Paté de formatge blau amb meló

Aquest és un intent de catalanitzar una mica el tant cèlebre cocktail brasileny de la Caipirinha, molts catalans van marxar cap allà en temps de opressió cultural i política. Llavors aquest cocktail segur que no està molt lluny de la realitat !!!

Ingredients:
Raïm Moscatell
Sucre Blanc
Moscatell
Cava Brut o Brut nature
Gel pilé o trossejat
Metodologia:
Farem servir un vas “on the rocks” o vas baix per fer aquest cocktail i el farem en el mateix vas.
Posem entre 5 o 6 grans de raïm, segons la mida del raïm i la grandària del vas.
Afegim una culleradeta de sucre Blanc (o es pot ometre si no el volem tant dolç)
Matxuquem el sucre i el raïm, traient tot el suc possible.
Afegim el moscatell (un dit horitzontal), segons el vas.
Remenem bé amb la cullera perquè es dissolgui el sucre que hi hem posat.
Afegim finalment el gel pilé.
Completem amb el Cava Brut.
Podem decorar amb uns grans de raïm negres i blancs, petits.

Maridatge:
El maridatge proposat és una torradeta de paté de formatge blau i meló. Us explico, que és més fàcil del que sembla. La idea és fer un paté amb “dauets” de meló i el formatge blau (formatge tipus Blau d’Osona o Llavina). Tallem els “dauets” ben petits, que sacarem entre paper absorbent. En un bol incorporem el formatge amb els “dauets” i presentem sobre la torrada. Ens agrada el contrast de sabors, és fàcil de fer i és ben bo. A gaudir colla!

Vi Calent i Fruits Secs Especiats

Un vi típic de la Vall d’Aran i dels Pirineus. A molts llocs d’Europa- Incloent Andorra, i Alemania amb el gluhwein_ hi ha la tradició de beure aquest vi per Nadal. A Provença, el vin cuit (cuèch, en provençal) se serveix en el Gros Sopar de Nadal, al costat dels dotze o tretze dessèrts (postres). Variants d’aquest vi, als Països Catalans i a Gascunya, s’anomenen vin blanc, amb un mot medieval, o vi bullit. Arnau de Vilanova en parla, i el considera medicinal. Una cançó tradicional del Llenguadoc fa:
!  ! ! Ço de maire Antonia,
!  ! ! I a de bon vin blanc, filheta !

(A ca la mare Antònia / hi ha bon vin blanc, noieta !) !!

Ingredients:
Pells de Cítrics (llimona, taronja, llima, aranja)
Un parell d’estrelles d’anís, 4 llavors de cardamom previament trencades, tres o quatre trocets d’escorça de canyella.
Un rajolí de Cointreau
El suc d’una taronja
Una ampolla de vi negre de l’Empordà
Dues cullerades de sucre blanc i una mica de mel

Metodología:
En una olla hi posem el vi negre al complet
Afegim les pells dels cítrics, les espècies, el Cointreau i ho portem a bullir, una vegada comenci a bullir hi afegim el sucre i la mel, així se’ns desfarà més facilment.

Hem de vigilar que l’escuma no ens sorprengui, perquè sinó la liarem a la cuina.

Una vegada hagi bullit una estona ( entre 5 i 10 minuts ) el deixem reposar una estona perquè s’assentin tots els aromes, ho colem i ja ho tenim preparat per a escalfar després. SEMPRE en una OLLA i mai al microones !!!

Maridatge
Uns deliciosos fruits secs especiats preparats a casa en menys de deu minuts!
Adquirim nous de macadamia, avellanes, anous i festucs. Les volem torrar lleugerament en una paella tot afegint un parell de pessics de sal. Quan hagin agafat color, hi sumem una cullereta de pebre de caiena, paprika, i els saltem. Amb la calor els fruits secs deixen anar els seus olis naturals i eleva el seu sabor. Per a finalitzar, hi afegim unes fulles de romani. Un parell de salts mes i llestos.

Ens podeu escoltar aqui